Se te plai, pedala-me un lampion !

Se te plai, pedala-me un lampion !

Innovacion tecnologica e ecologica al Gorg de Promeissac en Dordonha : lo mai grand cròs geologic de Perigòrd chafrat « la Catedrala de Cristal » prepausa a sos visitaires de pedalar sus de bicicletas generatritz d'electricitat batejadas Vel'Watt per fin de contribuir al còst energetic de lor visita. Un bel exemple de torisme durable desvolopat pel Gorg de Promeissac, l'Ofici de Torisme Lascaux Dordogne Vallée Vézère, l'ADEME, la Region Novèla Aquitània e certificat per l'AFNOR. Lo Gorg de Promeissac es la primièra cròsa de França a aver l'apellacion « NF Environnement - Sites de Visite ».

VISITA DE LA MINISTRA CECÍLIA DUFLOT A MAIRAL, Laboratòri d’art de viure reiral

VISITA DE LA MINISTRA CECÍLIA DUFLOT A MAIRAL
Laboratòri d’art de viure reiral


Per la primièra etapa de son « Torn de França dels territòris », Cecília Duflot, ministra de l’egalitat dels territòris e del lòtjament, causiguèt de venir a Mairal pausar la primièra fusta d’una realizacion arquitecturala sociala exemplara. Uèch ostals amb estructura de fusta, cobèrts de fusta a la manièra dels engards a tabac e pensats tre la debuta en tèrmes concrèts d’ecologia aplicada e donc d’economia vertadièra per los usatgièrs : isolacion renforçada, calfatge amb un fornet amb granulats de lenha, recuperators d’aigas de pluèja e jardins familials. Lòtjaments jos labèl THPE, « très haute performance énergétique », que de mai son estats fargats dins las nòrmas d’accessibilitat per poder s’adaptar a las personas andicapadas e a las personas vièlhas.

Naissença d'un arboretum a La Ferrassiá

Un arboretum en Perigòrd per mesurar lo cambiament climatic

4000 arbres son estats plantats al printemps de 2010 en Perigòrd Negre per crear una zòna tèst compresa dins lo programa europèu CLIMAQ que a per tòca l’adaptacion de las selvas al cambiament climatic per una experimentacion que interessa las plantacions forestièras. Aquel projècte finançat per Euròpa, lo Conselh Regional d’Aquitània e lo Conselh General de Dordonha, es bailejat per lo Centre Regional de la Proprietat Forestièra d’Aquitània (CRPF Aquitània).

L'ADSL per tots en Dordonha en 2011

Al país de l'òme, de gigàs ne’n vòles aquí n’as !

Jos un brave solelh de prima, la jornada del 5 de març 2010 farà data per lo desenclausatge del Perigòrd. Causit a titre experimental, l’emplaçament de « La Loulie », jos lo viaducte de Mausens e Miramont, anava de fach revelar la meravilha de tecnologia que vai permetre de reviudar lo senhal a mieg-camin de l'una de las linhas telefonicas las mai longas, e donc las mens fiablas, del departament. Una experiéncia pilòta engimbrada per lo Conselh General, apelada a se declinar sus Dordonha tota per menar l'ADSL a cada abitant d'aquí l'estiu 2011.

Frederic Ledun tecnician forestièr

SABA QUAL PÒT !
Quals arbres causir fàcia als lendemans que calfan ?


Los arbres vivon fòrt longtemps, mas totjorn al meteis endrech. Impossible de fugir, laidonc. Fàcia al rescalfament climatic anonciat, tant los plantar tre ara al bon endrech. L’Euròpa a aquel prepaus implanta en França un malhum experimental apelat « CLIMAQ » constituit de plantacions d’arbres causits, per anticipacion, per far fàcia al rescalfament climatic. En Dordonha, avèm seguit l’emergéncia d’una d’aquelas plantacions plena d’avenidor, a Savinhac-de-Miramont, sul puèg que tresplomba la celèbra necropòli neandertaliana de La Ferrassiá.

Lo Paradís, aquò’s aicí, a Mausens e Miramont

Letra d'amor al Perigòrd
o coma l’enveja de far de jornalisme juste aicí, nos a pres


La familha Castang de Mausens e Miramont a tornat inventar un biais natural de cultivar son jardin. Una ortalariá sàvia e esclairada a basa d’insèctes e de bon sens. Un apròchi vertadièrament portaire d’avenidor, e aquò’s amb aquela mena de demarcha qu’avèm creat nòstra rubrica « Avenidor », per daissar qualquaren que balhe a nòstres dròlles l’enveja de contunhar.


Per lor biais de far inventan un monde melhor. Moments partejats coma daus Sapiens sabents e savi.

fr  uk