Veire los reportatges videò Fotòs de l'article Estampar l'article Acuelh Barratz aquela fenèstra Veire los reportatges videò Estampar l'article Acuelh

LA CAUNA MYKOLAS : DOLMÈN SOTA-TÈRRA PLEN D’INCONEGUTS

Los dos espeleològs qu’an sabut s’immiscir dins una cavitat inconeguda, dins lo ranvers de Albuga, la tardor passada, èran pas los prumièrs a penetrar dins aquel sanctuari... Las datacions au carbòni 14 venon de revelar qu’aquela cavèrna aviá desjà aculhit d’umans fai 5000 ans ! Aquela importanta descobèrta del Neolitic servirá un programa d’escavaments que deurá determinar çò que s’es vertadièrament passat dins aquel luòc trevat pendent de milierats d’annadas avant nòstra èra. L'operacion projectada associará lo Laboratòri d'Antropologia de Bordeus, lo Museu Nacional de Preïstòria, lo Servici Regional de l’Arqueologia e los inventors : Eric Castang e Jean-Michel Degeix, del G3S, club espeleologic, scientific e esportiu. Dos amorós del monde sota-tèrra que prospectan e protegissan dempuèi un vintenat d’annadas. Nos an confiat çò que los a botat sus la via d’aquela misteriosa cauna Mykolas e nos an liurat sas emocions d’espeleològs comblats.


QUI TRÒBA UNA SORGA TRÒBA UNA CAUNA

Los cròs, las cavitats son pertot jos nòstres pès en Perigòrd, enquera fau saber los trobar… Eric Castang e Jean Michel Degeix vivon aquela aventura coma una questa de las pus excitanta. Los dissabte e dimenc, se retròban e tafuran aquí e alai, totjorn a l’agach. Per pas cavar a l’asard, i a dels indicis plan segur — los tumulús, los cròs dels tais, los corrents d’aire que se’n escapan — mas i a tanben una mena de nas, de sensacion que l’Eric Castang experimenta lo mai naturalament del monde dempuèi longtemps. Ajudat d’un pendul, localisa las cavitats, cauna o liech de ribièra voide o plen d’aigas sosterranhas, dins la granda tradicion dels fontanièrs. Quò’s atal que los dos amics an començat a cavar a flanc de tèrme, dins lo ranvers de Albuga, a la tardor passada. Aquel jorn, lo 19 de novembre 2005, prospectavan, acompanhats del dròlle del Jean-Michel Degeix, lo pitit Mykolas, 3 ans, qu’aguet donc la primor de lor estonanta descobèrta : una cauna abritant cinc o sièis esqueletas vielhs de mai d’un milierat d’ans !

La cauna « Mykolas » coma los inventors l’ont còp sec apelada, aviá laidonc fait grand bruch dins lo canton. Mas, per preocupacion de parar l’endrech e de laissar trabalhar los scientifics en tota serenitat, los inventors an sabut èsser remirablament discrets. An sinhalat tre lo 21 de novembre 2005 lor descobèrta als servicis de l’Estat competents qu’an a comptar d’aquí entamenat lo seguit arqueologic apropriat.

Norbert Aujoulat, lo grand especialista de l’art rupèstre al Centre Nacional de Preïstòria de Perigüers, e tanben Nathalie Fourment e Olivier Ferrullo del Servici regionau de l’Arqueologia (DRAC Aquitània) son venguts sus plaça lo 7 de decembre 2005 per fin de far prelèvaments d’òs e de tèsts de ceramica, en preséncia dels inventors. A la fin de mars 2006, las datacions al carbòne 14, faitas en Polónia, an revelat aquò :
- Un dels òmes qu’an trobat l’esqueleta, reposava aquí dempuei dejà 5000 ans.
- L’un dels quatre o cinc autres s’i trobava dempuèi nonmàs 3600 ans.

Se son donc pas coneguts, mas aquel endrech, el, fuguet utilisat a 1400 ans d'interval !

Una passada considerabla que nos fait viatjar de l’Edat dau Coire jusca a l’Edat del Bronze e que questiona sus l’importància protoistorica d’aquel endrech (veire article sus la Protoistòria). Un endrech captivaire, vertat, al prumièr còp d’uelh. Aquela cauna sembla una sòrta de dolmèn sosterranh amb un plafon plan plat e de las parets convèxas. Contunha de pausar diferentas questions :
- De quand datan los tres o quatre autres esqueletas ?
- Aquel endrech fuguet un luòc de practicas funeràrias ?

Une causa es segura : aquel endrech a belcòp a nos apréner sus lo biais de viure de nòstres aujòls d’aquela epòca, lo Neolitic, que vei aparéisser los començaments de la metallurgia.

L’òme, jusca alara nomada, ven de se sedentarisar e de gostar a las jòias de l’agricultura. Aquel periòde apelat Protoistòria es pro mesconegut e demòra qua’iment absent dels manuals d’istòria. Quò’s pertant a quel moment qu’an grelhat en Euròpa las prumièras civilisacions paísanas, las qu’an faiçonat los usatges e los paísatges que nos son familhièrs.

Una còla de cercadors de Bordeus, interessats per aquela descobèrta, son a estudiar la possibilitat de far d’escavaments dins la cauna Mykolas l’an que ven. L'operacion en vista associará lo laboratòri d'antropologia de Bordeus, lo Musèu nacional de preïstòria, lo Servici Regional de l’Arqueologia e los inventors, coma nos l’a indicat Monsur Dany Barraud, conservator regional de l’Arqueologia.

Un grand esper per los inventors que seràn partida beneficiària dins aquela novela plonjada al còr de l’istòria de l’umanitat.

Sophie CATTOIRE

Eric Castang e Jean-Michel Degeix son membres del club d’espeleologia, lo G3S — Gropa espeleologica, Scientific e esportiu — fondat a Perigüers. Aquel club exista dempuei trenta ans e contribuís a levar la carta del mitan sota-tèrra amb l’ambicion de lo protegir. Quò’s atal, per exemple, que al moment de las immersions dins las espandidas d’aiga sos-tèrra, las traças de polucion pòdon èsser senhaladas. Lo G3S fai nombrosas prospeccions en Perigòrd e organisa tanben de las expedicions a l’estrangièr.

Un grand mercés a Monsur Dany Barraud, conservator regional de l’Arqueologia, per aver supervisat aquel article e l’ensemble d’aquelas illustracions e aver autorisat lor publicacion.


Copyright (c) Ferrassie-TV 2006 Fotòs | Somari