Arqueologia del talhièr d'un artista viu...

Fau èsser mòrt per èsser reconegut ? Faut èsser a l'estat d’esqueleta plan vièlh per apassionar la Sciéncia e l'Umanitat ? A ‘quela question, l'arqueològa Gaëlle Chancerel a causit de respondre non, avant de cabussar dins lo fatràs prodigiós del talhièr de Juan Frutos, artista mexican que coma ela viviá laidonc sus la broa de la Mar Cariba. D’aquels escavaments son sortits un libre, meravilhós, compausat d'un retrach recercat de l'imaginari de l'artista e d'un compte rendut dels escavanements tot a fet menimós. Gaëlle Chancerel trabalha d’ara enavant en Perigòrd, Juan Frutos, el, expausa a la Visitacion a Periguërs. L'escasença de crosar lo camin de lor fantasiá poetica e de lor ferotja amistat.

Ambe quina lenha poiriái me calfar ?  

Un arbre bòta trenta ans per frotjar. Lo gas carbonic desgatjat per la lenha que brutla es absorbat per la creissença. Un cicle pròpre, a escala umana, que permés de considerar l’energia lenha per lo calfatge coma una sortida onorabla de la crisi del petròli. Mens constrenhents que la còça, los granulats de lenha - coma los ribans calibrats apelats plaquetas – permeton a las caudièras de demorar automaticas, per lo confòrt dels usatgièrs. Descobrissètz en Dordonha las experiéncias precursoras dels agricultors de la GRA.SA.SA, cooperativa implantada dempuèi 1969 a Sta Sabine Born.

Eric Castaing, ortalier, far l'acòrd santat e productivitat  

Pusleu que de tratar a beu renfòrt d’insecticides, introduir los insectes bons per tuar los maissants, es la bona ideiá de la luta biologica integrada iniciada a Mauzens Miremont.