UN ESPERIT PRECURSOR DINS L'OEST PERIGORDIN
La GRA.SA.SA. (Granulats Santa-Sabina) fabrica granulats per bestial a partir de
pastura : lusèrna, milh o margalh. Un biais de desidratacion e de compactatge que
bòta en òbra belcòp d'energia. Fondada en 1969 per catòrze aderents, tots agricultors,
la GRA.SA.SA comptava demest els de precursors dins lo domeni de la recèrca d'alternativas
energeticas al tot petròli. Dins las annadas 70, Joan Mirgaudou, elevaire de vedèls,
aguèt l’idèia d'inventar un forn capable de fonccionar non pas amb de « fioul »
mas amb de ressegum de lenha, per fin de produire aquels granulats a mendre còst.
Lo prumièr tust petrolièr, lo de 1973, èra passat per aquí. Capitèt, amb l’ajuda
de Joan-Maria Armand, son adjunt, e la GRA.SA.SA. comencèt a fonccionar amb una
energia verda — lo ressegum de lenha non tractat, rebut de las rèssas vesinas —
plan avant l’ora.
En seguida d'autres aderents de la GRA.SA.SA. aguèron l'idèia de calfar sos bastiments
agricòls e sos abitacions amb de ressegum de lenha e, totjorn jos la direccion de
Joan Mirgaudou, encapèron e farguèron las totas prumièras caudièras a ressegum de
lenha automaticas, lo cargament estent assegurat per un vitz sens fin. Perseguent
dins aquel esperit precursor, aguèron puèi l'idèia d'utilizar lor saber far en matèria
de granulats vegetals per produire de granulats de lenha, compactes e mai aisits
de transportar que lo ressegum tròp voluminós e volatil.
INVENCION DE LA CAUDIÈRA POLÍ-COMBUSTIBLE
Aquò’s l’Iveta Mirgaudou, la veusa de l'inventor Jan Mirgaudou, defuntat abans ora
en 1984, qu’aguèt l’amabilitat de nos aculhir e de nos contar aquela aventura dels
agricultors inventors de la GRA.SA.SA., cooperativa que la maison onte viu es totjorn
en fàcia. Nos a presentat la caudièra polí-combustible concebuda de tota pèça per
son òme en 1979. Robusta e eficaça, tròna totjorn dins la vasta granja ont l’aviá
installada. Aquela caudièra artisanala fuguèt concebuda tot al còp per calfar l'aiga
necessària a la preparacion del lach dels vedèls – en podra - e per calfar la maison
d'abitacion. Fonccionèt d’en prumièr amb palha, puèi amb ressegum e enfin amb granulats
de lenha.
Aquela invencion al còr del Perigòrd Nègre a la fin de las annadas 70 èra visionària
per çò que uèi, amb la penuria e l'augmentacion immancabla del pretz del petròli
e del gas, totas sòrtas d'alternativas en tèrme de combustibles son estudiadas.
Los fabricants de caudièras amb lenha automaticas an atal botat sul mercat de las
maquinas polí-combustibles, capablas precisament de brutlar de la palha, de lenha
jos totas sas fòrmas – ribans dichs « plaquètas » obtengudas per trissatge o granulats
– mas tanben de las cerealas coma la civada e lo bren.
Amb la mòda del granulat de lenha, on obsèrva en efiech una tendéncia manifesta
a la montada dels cors. Es laidonc essencial d'establir de las comparasons amb los
autres combustibles renovelables disponibles sul mercat e d’i pensar avant de causir
la caudièra qu'òm instalarà chas se.
CALFATGE CENTRAL AL GRANULATS DE LENHA
Uèi, laidonc que lo petròli deven rare e que son pretz monta jorn aprèp jorn de faiçon vertiginosa, (cf. las publicacions de l'Observatòri de l'energia en particular lo pretz de las energias) aquelas experiéncias menadas pels agricultors de la GRA.SA.SA revèlan lor engeni visionari. las publicacions de l'Observatòri de l'energia en particular
lo pretz de las energias) quelas experiéncias menadas pels agricultors de la GRA.SA.SA revèlan lor engeni visionari.
Per lo calfatge central del particulars, lo granulat de lenha se presenta uèi coma un combustible renovelable e competitiu per rapòrt al pretz del « fioul » domestic.
|
Concrètament, per una maison de 150 m2 que consòma :
2000 l de « fioul » per an = 1400 €
Cal comptar un equivalent de :
4,5 tonas de granulats = 1125 €
En comptar un pretz maximum de 250 € la tona liurada.
|
|
Çò que correspond a una economia de 20%, sus la basa d'una caudièra que lo rendament permés l'equivaléncia de 1 l de « fioul » per 2,25 quilòs de granulats de lenha.
Naturalament, la GRA.SA.SA es pas sola sus aquel mercat. L'Alemanha, l'Austria e los países escandinaus, confrontats a de rufes iverns e en avança en matèria d'energias renovelablas an desvolopat filièras de granulats de lenha, parièr coma lo massiu forestièr de las Vòsges, en França, en questa de mercats.
Amb ara l’aduja de l'Estat — 50% de
credit d'impòsts dempuèi 2006 sus las installacions de calfatge a basa d'energia renovelabla — los diferents productors van s'esforçar de captar un mercat apelat a se desvolopar. La concurréncia deuriá progressivament far baissar lo pretz de la tona de granulats de lenha, maisei que lo pretz del barril de petròli, el, n'en acabarà pas de montar... jusca a agotament dels jaç. Çò que cavarà a tèrme l'escart entre lo pretz d’aquelas doas energias au-delà dels 20% aicí calculats.
Sofia Cattoire
|