LA PUS BRAVA SEPULTURA ES LA MEMÒRIA DELS VIUS
Aquò’s una vita de vivas cremaduras en cèrca d'absolut e bravant los interdits que
a consumit Francés Augiéras, mòrt sus un lièch d'espital a Perigüers lo 13 de febrièr
1971, a l'atge de 46 ans. Dempuèi aquela partença prematura, son amic lo regent
Pau Placet onora sa memòria, inlassablament, en organizant exposicions de sas òbras
pintradas e en difusant sos manuscrits. Felip Pons a recentament e resolgudament
causit de l'acompanhar. Del temps que Pau li indicava sus una mapa IGN las vòltas
de l'initiatic viatge complit en 1953 sus un radèu de pibols emportat de Montinhac
a Limuèlh pel corrent de la Vesèra, Felip a entreprés lo mesme viatge, pegant sus
los arbres coma d’avís a la populacion de bocins de poésia escritas per Pau, en
resson al meravilhament partatjat autres còps dins aquels quites endrechs amb Francés.
Aquel marcatge del territòri e l'evocacion d’aquels sovenirs fan l'objècte d'una
videò-performança difusida al dintre de l'exposicion.
L'ESCRITURA ES UN EXÈRCICI DE CONVOCACION DELS ESPERITS
Per far nàisser sos imatges-poèmas, Felip Pons a explorat lo tèma de la gemelitat,
Francés e Pau estent sos geminis. A traucat de son biais lo miralh, lo dels paísatges
preïstòrics que se rebatan dins la ribièra, las ciutadèlas de La Magdalena, de la
Ròca Sent Cristòl o lo castèl de Comarca, desdoblant de còps que i a la quita fotografia,
esplechant aquel autre efèct de miralh per crear de siloetas anatomicas, simetricas,
antropomòrfas e fantaumaticas. « L'escritura es un exèrcici de convocacion dels
esperits. Aquò’s qualquaren d'autre que escrit per ma man » escriviá Kafka. Los
tres òmes a lor torn son prés dins lo revolum d’aquelas vibracions sensorialas que
nous restacan a las fòrças envesiblas. Los mots son nus per descriure aquò, cal
anar veire l'exposicion e sentir dins lo silenci la connexion magica que se’n desgatja.
CRESI EN LA SUBREVIDA DE MON ANMA IMMORTALA
Camin fasent, balhant vita a aquel univèrs intitulat « Vesèra, toison d'aur »
Felip Pons e Pau Placet an, coma en contrabanda, respectat, enausit las darrièras
volontats de Francés Augiéras.
« Cresi en la subrevida de mon anma immortala. Sei de religion non-crestiana,
vòli que mon còs siá cramat sus una isla de la Vesèra e mas cendres getadas al fial
de l'aiga. »
Extrait de testament de Francés Augiéras, escrit a Montinhac lo 20 de mai mil nòu
cent seissanta-dètz.*
De fach, aquel omenatge noirit de paísages culturals car impregnats de la vida dels
òmes, aquela polsièra d'estelas escampilhadas per Felip e Pau pren plaça al Pòl internacional
de la Preïstòria, vaissèl sus pilars flotejant sus la Beuna, que s’escampa precisament
a las Aisiás dins la granda Vesèra. Aquel juste retorn de las causas s'opèra dins aquel
vaissèl del cibèrpassat*, laurejat del "Grand Prèmi de l'Acadèmia internacionala
d'Arquitèctura", corridor d’aquels àngels precitats, tòrnas sortidas d’aquela Preïstòria
que en Perigòrd es nòstre avenidor. E jà, aquela exposicion se sent possar las alas
per l'emportar a Panamà en America centrala, puèi dins una virada dels centres culturals
e de las Alianças francesas implantadas sul novèl continent, gràcia a Fabrice Placet,
lo filh de Pau que demòra alai e a qui laissam aquels mots de conclusion als quals
adèri plenament :
« Quand òm viatja, la pus brava causa qu’ajam a balhar, aquò’s nòstras raiç. »
Sofia Cattoire
Mercejam Jacme Saraben per los documents d'arquius, las fotografias e los portraits
de Francés Augiéras realisats al pastèl dont es l'autor, presentats dins la segonda
pagina d'illustracion d’aquel article.
*Francés Augiéras fuguèt enterrat dins lo cementèri de Doma, a pic sus la Granda
Aiga.
Exposicion "Vesèra, toison d'aur"
al Pòl internacional de la Preïstòria,
jusca al 5 de genièr 2014.
L'exposicion serà a Cuba per la setmana de la francofonia en març 2014.
|