Fotòs de l'article Estampar l'article Acuelh Barratz aquela fenèstra Estampar l'article Acuelh

COMA UNA POLSIÈRA D'ESTÈLAS GETADA AL FIAL DE L'AIGA

Tres agachs frairenals entremesclats, los del pintre escrivan Francés Augiéras, del poèta Pau Placet e de Felip Pons, fotografe plastician, nos balhan a veire jusca al 5 de genièr al Pòl internacional de la Preïstòria de las Aisiás una relectura del dedins del paísatge, de la val de Vesèra al Sarladés, al fial de las sasons. Aquels imatges-poèmas expriman « de sentiments e visions extaticas e chamanicas fàcia als luòcs traversats », coma lo confisa suausament Felip Pons a la fola amicala que entora sa deambulacion al costat de Pau Placet, al mitan de lors creacions comunas. Lo moment es assuausat, en suspens, banhat pel solelh que totjorn dins aquel luòc nos brèça dins lo corridor dels àngels imaginat per l'arquitècte Rafèl Voinchet.



LA PUS BRAVA SEPULTURA ES LA MEMÒRIA DELS VIUS

Aquò’s una vita de vivas cremaduras en cèrca d'absolut e bravant los interdits que a consumit Francés Augiéras, mòrt sus un lièch d'espital a Perigüers lo 13 de febrièr 1971, a l'atge de 46 ans. Dempuèi aquela partença prematura, son amic lo regent Pau Placet onora sa memòria, inlassablament, en organizant exposicions de sas òbras pintradas e en difusant sos manuscrits. Felip Pons a recentament e resolgudament causit de l'acompanhar. Del temps que Pau li indicava sus una mapa IGN las vòltas de l'initiatic viatge complit en 1953 sus un radèu de pibols emportat de Montinhac a Limuèlh pel corrent de la Vesèra, Felip a entreprés lo mesme viatge, pegant sus los arbres coma d’avís a la populacion de bocins de poésia escritas per Pau, en resson al meravilhament partatjat autres còps dins aquels quites endrechs amb Francés. Aquel marcatge del territòri e l'evocacion d’aquels sovenirs fan l'objècte d'una videò-performança difusida al dintre de l'exposicion.

L'ESCRITURA ES UN EXÈRCICI DE CONVOCACION DELS ESPERITS

Per far nàisser sos imatges-poèmas, Felip Pons a explorat lo tèma de la gemelitat, Francés e Pau estent sos geminis. A traucat de son biais lo miralh, lo dels paísatges preïstòrics que se rebatan dins la ribièra, las ciutadèlas de La Magdalena, de la Ròca Sent Cristòl o lo castèl de Comarca, desdoblant de còps que i a la quita fotografia, esplechant aquel autre efèct de miralh per crear de siloetas anatomicas, simetricas, antropomòrfas e fantaumaticas. « L'escritura es un exèrcici de convocacion dels esperits. Aquò’s qualquaren d'autre que escrit per ma man » escriviá Kafka. Los tres òmes a lor torn son prés dins lo revolum d’aquelas vibracions sensorialas que nous restacan a las fòrças envesiblas. Los mots son nus per descriure aquò, cal anar veire l'exposicion e sentir dins lo silenci la connexion magica que se’n desgatja.

CRESI EN LA SUBREVIDA DE MON ANMA IMMORTALA

Camin fasent, balhant vita a aquel univèrs intitulat « Vesèra, toison d'aur » Felip Pons e Pau Placet an, coma en contrabanda, respectat, enausit las darrièras volontats de Francés Augiéras.
« Cresi en la subrevida de mon anma immortala. Sei de religion non-crestiana, vòli que mon còs siá cramat sus una isla de la Vesèra e mas cendres getadas al fial de l'aiga. »
Extrait de testament de Francés Augiéras, escrit a Montinhac lo 20 de mai mil nòu cent seissanta-dètz.*
De fach, aquel omenatge noirit de paísages culturals car impregnats de la vida dels òmes, aquela polsièra d'estelas escampilhadas per Felip e Pau pren plaça al Pòl internacional de la Preïstòria, vaissèl sus pilars flotejant sus la Beuna, que s’escampa precisament a las Aisiás dins la granda Vesèra. Aquel juste retorn de las causas s'opèra dins aquel vaissèl del cibèrpassat*, laurejat del "Grand Prèmi de l'Acadèmia internacionala d'Arquitèctura", corridor d’aquels àngels precitats, tòrnas sortidas d’aquela Preïstòria que en Perigòrd es nòstre avenidor. E jà, aquela exposicion se sent possar las alas per l'emportar a Panamà en America centrala, puèi dins una virada dels centres culturals e de las Alianças francesas implantadas sul novèl continent, gràcia a Fabrice Placet, lo filh de Pau que demòra alai e a qui laissam aquels mots de conclusion als quals adèri plenament :
« Quand òm viatja, la pus brava causa qu’ajam a balhar, aquò’s nòstras raiç. »

Sofia Cattoire

 

Mercejam Jacme Saraben per los documents d'arquius, las fotografias e los portraits de Francés Augiéras realisats al pastèl dont es l'autor, presentats dins la segonda pagina d'illustracion d’aquel article.

 

*Francés Augiéras fuguèt enterrat dins lo cementèri de Doma, a pic sus la Granda Aiga.

VÉZÈRE, TOISON D’OR Philippe PONS & Paul PLACET Du 14 septembre 2013 au 5 janvier 2014
Exposicion "Vesèra, toison d'aur"
al Pòl internacional de la Preïstòria,
jusca al 5 de genièr 2014.
L'exposicion serà a Cuba per la setmana de la francofonia en març 2014.

Copyright (c) Ferrassie-TV 16 septembre 2013 Vidéos | Photos | Sommaire