Fotòs de l'article Estampar l'article Acuelh Barratz aquela fenèstra Estampar l'article Acuelh

LO DEVER DE SOLELH DE BERNADETA LAFONT

Per lor cinquena edicion, los Rencontres Boissonièrs an fait plan fòrt en aculhir tota la jornada Bernadeta Lafont venguda presentar un genial documentari signat Andrieu S. Labarthe que conta sos 50 ans de carrièra e demai dos de sos films recents onte balha la plena mesura de son engenh. Una natura, una granda comediana e una fòrt brava persona que a jamai l'aire trista o fonhosa : « Fàcia al public ai, çò-ditz, un dever de solelh ! » Serà plan segur estat nòstre solelh aquel divendres 13 de febrièr 2009, puslèu fresquet en Perigòrd Negre.

ME SEI BATUDA TOTA MA VITA PER MA LIBERTAT
AIMI LAS GENTS QUE SON PAS FORMATADAS
AIMI LAS ESCORSIÈRAS

Prenètz tres estèlas de cinemà : Brigita, Marinà e Audeta. Brandissètz energicament e avètz una Bernadeta, escarrabilhada, eslava e gaujosa mas plan viste, tot plen incontrolabla : « Me sei batuda tota ma vita per ma libertat, aquò’s ma sola fidelitat ! » Darrièr son sorire coquin qu’es pas de creire, sas pometas nautas e sos uèlhs brigands, Bernadeta Lafont es pas jamai estada una estarleta malleabla coma òm voliá. Lo fabulós documentari qu'Andrieu S. Labarthe ven de li consacrar : « Bernadette Lafont, exactement » ne’n es lo perfièch manifèst. Filmat chas ela dins una aparenta inchalhença – la vita contunha amb los amics que redòlan, lo fuèc que peteja, la musica que empòrta lo tot gràcia al violoncèl e a la votz del langorós Sebastian Grangambe – aquel documentari gaubeja l'intim amb una infinida delicadesa e nos ofrís un moment partatjat dont òm tòrna sortir a racacòr. En mens d'una ora ditz l'essencial sul caminament atipic de la comediana gràcia als entretens menats per Joan Douchet e Domenge Païni e gràcia tanben a un grandaràs trabalh de recèrcas d'archius fait en amont per mostrar d’extrachs inesperats de son abondosa filmografia.
I a al començament la joventa simpleta que permèna amb sensualitat sos biais de dançaira dins « Les Mistons » de Francés Truffaut en 1957, son tot primièr ròtle : « Voliái èsser dançaira, mos primièrs ròtles, los danci, se rapèla ». Francés Truffaut que la compara a Miquèl Simon dins « Boudu sauvé des eaux » e li promés, dins aquel registre, una subrebela carrièra. I a tanben d’imatges tirats de films experimentals, realisats dins lo biais descapant de las performanças de las annadas 60, coma aquela scèna ont sauta a pè-ranquet a costat d'un curat tant tetanisat coma ela dins « Marie et le curé » de Diourka Medvedzki o enquèra aquela cachavièlha esvelhada als costats de Bulle Ogier dins « Piège » de Jacme Baratier filmat en 1968, onte engola, cassa e lança d’uòus dins una cosina òrra envasida de bruches artificials de delirium tremens. « Aimi las gents que son pas formatadas, aimi las escorsièras. Ai pas jamai cap regret, çò qu’es fait m'aparten pus. I a de films qu’ai jamai vists o que tòrni jamai veire. » Nos confia que viu sens television, al canton tota l'annada amb sos libres e sa musica, solitària dins lo fons, pas mondana per un sòu. Aprèp 50 ans de carrièra al cinemà e 40 ans de carrièra al teatre, aquela libertat contunha d'illuminar son regard amb lo meteis esclat irreductible e quand òm li damanda « Qu'avètz enveja de far adara ? Respond : « Çò que fau justament. Sei fòrt urosa d'anar retrobar Robin Renucci e Xavièr Gallais, a la Comedia dels Champs Elysées a París ont fasèm ensemble de lecturas d'extraits de Proust « À la recherche du temps perdu », jusca al mes d'abrial. Lo teatre aquò’s per ieu coma un deliciós rendetz-vos. »

UNA BRAVA DRÒLLA COMA ELA

Tota la còla dels Rencontres Boissonièrs del Cinemà Lux al Boisson nos a ofèrt ela tanben, a sa manièra, un deliciós rendetz-vos tot lo long d’aquela longa jornada als costats de Bernadeta Lafont. Un divendres 13 inoblidable. Aprèp lo documentari consacrat a sa carrièra, dos de sos films recents filmats dins de registres plan diferents fuguèron projetats.
Dins « Les Petites Vacances », lo primièr film d'Olivièr Peyon, incarna una regenta a la retirada que sap pas per quin cap trapar lo vielhum. Decidís de fugir amb sos petits-enfants que vei gaire e amb qui a enveja de tornar balhar un biais a quel moment malaisat de sa vita. I es doça, afectuosa e fòrt umana, mas en desequilibri amb una tension interiora permanenta. Un ròtle que li a damandat belcòp d'esfòrç, per çò que sap pas plorar nimai cracar sus comanda. Un film fin finala que aurà belcòp comptat per ela « Dins aquel ròtle, ai pogut botar tots mos patiments ».
Enfin, nos a presentat e a quitament vist pel primièr còp a l'ecran « La première étoile », primièr film del comedian Lucian Jean-Baptiste que evòca las primièras vacanças a la nèu d'una familha originària de las Antilhas que viu a Créteil. Bernadeta Lafont e Miquèl Jonasz campan un coble de montanhòls que vei redolar una familha negra qua va caler lotjar e apréner a aimar. Aquò’s una comedia plan enlevada servida per Anna Consigny, Firmina Richard e un « casting » de dròlles esbleugissents. Tots los ingredients per un brave avenidor. Rapelam-nos que l'an passat lòrs d’aquels quites Rencontres Boissonièrs sortiá en avant-primièra nacionala un film intitulat « Les Ch'tis »… Òm coneis la seguida.

Sofia Cattoire


À la recherche du temps perdu
Copyright (c) Ferrassie-TV 2009 - 15/2/2009 Fotòs | Somari